Bona tarda a tothom: alumnes, famílies, amics i professors,

Avui ens hem reunit aquí per participar en l’acte de graduació de l’alumnat de L’INS Les Vinyes de Sta. Coloma de Gramenet, que enguany ha finalitzat el 2n de Batxillerat; curs especialment significatiu perquè, entre moltes altres raons, implica l’acabament d’una etapa i l’inici d’una altra en què tot està encara per descobrir,i en què tot es presenta amb la incertesa reglamentària.

Aquest tipus de celebracions, ens posen a tots plegats en la necessitat, més o menys conscient, de fer una revisió de l’experiència compartida amb els nostres alumnes, més enllà de la que es circumscriu dins l’àmbit estrictament acadèmic. Què vull dir amb això? Ben senzill: quan acaba el curs és inevitable fer una mena d’anàlisi de tot el que ha anat passat dins i fora de l’aula, perquè ja se sap que, quan es treballa amb material humà i a primera línia del front, d’anècdotes i de vivències memorables i no tan memorables n’hi ha a dojo!

Aquest moment sovint es presenta de forma inesperada, perquè sense gairebé adonar-nos-en, enmig de la voràgine de correccions, reunions, exàmens…professorat i alumnat comprovem que sí, que ja ha acabat un altre curs i no ens imaginàvem que arribaria el moment en què, per fi, podríem desactivar les rutines i les exigències derivades de la feina que ens han acompanyat des del setembre. És un moment agredolç, barreja d’emocions i sensacions que cadascú viu de manera diferent amb els mitjans de què disposa. Però deixant de banda les sensibilitats i els ritmes de cadascú davant la certesa que ha acabat el curs, és obvi que hi ha un element en comú: la sensació d’alluegeriment després de tota la feinada feta, acompanyada de la constatació que tot acaba passant i que tot té un final i, a vegades, els finals contenen una mica de tristor, magrat que formin part del recorregut vital.

Els alumnes han estat uns quants anys a l’institut, uns anys que donen per a molt en l’inventari de records i anys rellevants en el seu procés de fer-se persones adultes. Per descomptat, no només han ocupat físicament i també sorollosa els espais del centre, sinó que tots ells hi han deixat la seva empremta. Una empremta que es concreta en un ampli ventall de manifestacions: en forma d’aportacions/reflexions a les classes, en la seva implicació en les diverses celebracions que s’han fet a l’institut, en tot tipus d’activitats, en les discussions que sorgien a propòsit d’un fet qualsevol, en les incidències que hi ha hagut amb els companys i amb els professors, amb els vincles que han teixit entre ells…En definitiva, l’institut s’ha convertit en la caixa de ressonància del món de fora i el que passa dins n’és també un reflex.

En aquest sentit, és comprensible que la celebració d’avui tingui també un component de nostàlgia perquè deixen enrere una etapa que, és d’esperar, els hagi servit per convertir-se en les persones que són ara. S’acomiaden dels companys amb qui amb alguns han conviscut des de la Primària i d’uns professors amb els quals han après i han patit a parts iguals i amb qui han hagut de prendre’ls les mides a fi de fer-se més savis.

Aquest és o hauria de ser el propòsit compartit: aprendre i voler continuar aprenent els uns dels altres. El professorat esperem que ho haguem aconseguit i, si és així, la incertesa que comporta l’etapa que encetareu ben aviat i de la qual feia referència abans, serà només una incertesa inicial, perquè disposareu de les habilitats i de les estratègies necessàries per conviure-hi, com qualsevol persona adulta. L’institut us n’ha donades unes quantes, les heu gestionades i ara us les heu fetes vostres.

Us desitgem a tots que tingueu un recorregut farcit de bones experiències i que sigueu molt feliços a nivell personal i acadèmic.

Santa Coloma de Gramenet, 20 de juny de 2018